Quin goig poder aprendre de la pagesia! I no de qualsevol, sinó de la que està organitzada des del Nord i des del Sud. Els camperols i les camperoles familiars i tradicionals de tot el món -que defensen l’alimentació sana, variada i adaptada a la pròpia cultura- ens han ensenyat que:
Una nena que menja biològic al Baix Penedès ajuda a què les famílies del Paraguai puguin mantenir els seus conreus davant la pressió dels grans terratinents.
Un nen que dina cada dia a un menjador ecològic de La Garrotxa col•labora en què no es fonguin els casquets de Grenlàndia.
Una escola que està fent la transició de passar d’emprar productes de l’agroindústria a fer-ho de la pagesia tradicional del nostre país està frenant la desertització del planeta.
Un col·legi que s’ha proposat reduir la carn de la ramaderia industrial tot substituint-la per proteïna de llegums, està donant un cop de mà als bancs de llavors tradicionals del Pakistan.
Explicant-nos coses complicades amb paraules senzilles ens han fet entendre que si (també) ens preocupem pels països del Sud, la feina la tenim aquí. I en saber que el menjador de la nostra escola era ecològic ens han dit que justament es tractava d’això. Perquè el nostre consum ecològic té un impacte directe no només en la salut dels infants i en el futur del nostre país, sinó també en la terra, l’aigua i les persones dels països del Sud.
Vivim en un món mal desenvolupat. Els problemes son globals i ens afecten a tothom, per tant, actuant localment aconseguirem que es produeixin canvis: el consumir local i de temporada afavorirà a la pagesia de casa nostra; a la vegada farà que a l’Equador no hagin d’exportar els aliments per poder menjar els aliments que els porten de fora; i per tant, farem reduir les emissions de CO2.
I a més a més, amb la nostra opció individual i col•lectiva estem incidint en:
La producció d’aliments per a la nutrició de les famílies enlloc de per als dipòsits dels vehicles o la ramaderia industrial del Nord.
L’ús sostenible de la terra, de l’aigua i dels boscos.
La defensa de les llavors tradicionals i culturalment apropiades enlloc de l’extensió de les multinacionals depredadores i dels (seus) organismes modificats genèticament –els transgènics.
La mitigació del canvi climàtic.
La permanència de la pagesia al camp enlloc de ser expulsades de la terra per acabar a barris misèria de megalòpolis.
I quan emprem productes de comerç just, incidim en la promoció d’una economia justa i comunitària adaptada a les tradicions i les necessitats dels pobles.
Perquè les realitats ara estan interrelacionades i el que fem aquí també incideix allà. Tot això i més, ens ho ha explicat La Via Campesina. Es tracta del moviment social més nombrós i important del nostre món; el que ha definit l’objectiu -i lluita per a què es faci realitat- de la sobirania alimentària.
Oi què sí?
|
